Aproximar les coses que ens semblaven,
de lluny, misterioses i sublims,
és una gran manera d’enfrontar-nos
a la vida i a la mort, digué Proust.
La transcripció del nirvana queda
pendent.
                   L’esgrima de dispersions,
la dinàmica d’arrels d’autoexcusa,
els escarments de dissipacions,
l’escandiment de la biblioteca
amb ironia pairal… fan, amb llur
viatge de butllofes a la llengua,
llums morse als verms que ens esperen al clot.
Poema moribund?
                            En pau descansi.