De vegades ens sap massa greu oblidar les coses. No ens adonem de com és gràcies a aquest oblit que les coses tornen als seus fons de procedència. No ens adonem de com, amb l'oblit, nodrim la substància amb què tot és fet, com la memòria es desfà d'imatges i signes i els torna al món i ja no els pot trobar perquè, en tornar-los, estan camí de perdre's, de confondre's amb el món.