''Si me l'estimo -tu diràs-, tan bell, aquest paisatge verd i ple d'onades! Com m'agrada d'anar més enllà amb ell sobre la tela, amb quatre pinzellades...''

''Fets de mirall hi ha nius i branques on es pentina el mar al lluny, i amb una punta sobre el fum passa un ramat d'estrelles blanques.''

''Bo i reflectint-se a l'aigua dels cimals semblen avets aquestes caravel.les, arrossegant onatges i records.''

''Muntanyes sense nom, de l'aigua. Tu que n'eres d'entre totes la més fosca i, abans de rompre, l'aigua se t'embosca i quedes aturada.''

''Si esborro el Pla dels Forcs i la Cortada i el pinzell entredeixa un cabal rar, no en vull pas saber el nom ni la contrada: damunt la mar encesa, el doll del far i el bres tot compassat de la teulada i el mar que cau a plom al fons del mar.''

''IL.LUSTRACIÓ. IL.LUMINACIÓ. LLEGENDATGE. Com qui sent, a peu de marc, els sonaments de tinta d'una nit especialment deïdora, mentre li apa-reix, diürna en l'ardor del marc, la vista del que sent.''

''Els ulls surers, els contorns anatòmics, les expressions facials, la simulació natural, la crosta pictòrica, la simulació social, la simu-lació geogràfia, l'activitat per veure a través de la simu-lació, gràcies a la simulació...''

''Un home s'asseu en una roca. Du un pinzell altíssim agafat com si fos una llança. Estén la mà i assenyala, al lluny, un altre home que s'a-costa, també amb un pinzell.''

''... el dibuix territorial -el llam-pegar de l'excursionisme per les infinites rutes com una cosa, la forma completa de la qual mai no arriba-rem a veure- i, finalment, el dibuix absolut -la tra-jectòria de tots, de tot, camí de les destinacions assig- nades.''

''Totes les imatges estan juntes i el terra és dur de les imatges que hi ha, i cada imatge és desvestida de les altres segons que algú l'aconsegueix de treure.''

''...aquesta és la fascinació de muntanyes com el Pedraforca o els Encantats: la imatge d'un pic que va a dir-se.''

''...pel dibuix dibuixador tul·lurú lurú luró, que és tan llarg i tan mal pla tul·lurú lurú lurà.''

''Jo n'hi voldria treure una però el bosc em diu que no, que ell no té una veu humana.''

''Que és sempre ella, la paraula, que dubta de venir-nos, de deixar-se, o no, venir.''

''De vegades ens sap massa greu oblidar les coses. No ens adonem de com és gràcies a aquest oblit que les coses tornen als seus fons de procedència.''

''Com Gilgameix i Adonis, nascuts d'arbre, com el terra que creix dels arbres, com els llenyataires que aterren els arbres. Oh arbres que feu brotar, a les escorces, un terra rocallós! Com els grans cims d'Andorra i Pallars, que tornen a ser suros quan no els veig.''

''Preneu un mot qualsevol i el feu girar per una idea, amb la confiança que el frec del mot per les parets de la idea explicarà millor la idea que no pas dient-la directament.''

''Poseu-vos davant del mar, un migdia assolellat, i, sense cloure els ulls, proveu de veure el color negre.''

''Abancalar un turó, tot al volt i de dalt a baix, amb grades per seure-hi. Obrar un teatre grec que, en lloc de tancar-se, s'obri a un escenari absolut.''

''Les flors em sostenien. I no es marcia la creença de l'aigua. En l'esplet de la florida, jo passava el mar per damunt d'un romaní.'' 

''El silenci es fa sentir quan el trenca un soroll: quan els sorolls en fan trossos. La llargada d'aquests trossos és expressiva. El silenci és així diguedor segons per on els sorolls el trenquen.''

''Potser un dia, en una excavació, trobarem l'art del demà.''

''Dalt de tot una paraula viu, la seva expressió descendeix. I veig el Montnegre escriure's, amb totes les muses de part seva, surós, airefí i rossinyorial.''

''Tot el que fa el cel és obra seva.''

''La distinció entre la carn i la terra, entre les rels i les venes. I el cos d'amor del bruc florit.''

''En diuen terres abandonades. I és exactament això, com una transhumància quieta. I és l'hòstia.''

''La vall que puja a peu a veure's.''

''¿Com fer-nos món? ¿Com fer-nos més món? ¿Com inserir-nos, com infantar-nos de bell nouen el món per fer majestat de cada imatge, per ser únicament món, prodigiosament món, indiscriminadament món? ¿I on és, religions al marge, la força que fa adorar?''

''Prou de parlar a la terra. Ah qui aconseguís parlar la terra, qui -de la més fonda literatura estant- sabés parlar la terra i escoltar-s'hi ell mateix.''

''El turó baixa mitja hora avall, per rentar-se la cara al torrent. Si el bosc sortia d'ell per venir-me a trobar! Turó amunt, sento la fressa de branques: és la vall que puja a veure's.''

''Muntanya que mires al mari se t'assembla, perquè el mar és pintura de muntanya tan clara i tan fonda que ha davallat al cel d'un blau salat perquè duri, d'un blau de prop que no es deixa agafar.''

''L'escriptor posava la literatura de punta, i obria, allà on es trobava, el solc que fos fins on ell podia i la terra i la literatura li ho permetien.''

''Si el cel fes pell. Si el cel fes escorça, que pogués sentir el cos d'aire infinit que arriba tan finitament a prop meu! Contràriament a això, el cel de Verdaguer és cel de lluny: com més de lluny, més cel és.''

''¿Fins on vas, que no tornes, paraula, en el teu cos, profunda, quan, voltades de llum i enfosquides de lletra, les alzines m'embosquen?''

''Escrivia anant a peu. Trobava lluny de mi, externa a mi, la font de les meves paraules. Havia de caminar dies sencers per trobar-la.''

''Els indrets se m'han fet carn, i m'és la terra més i més petita perquè és més plena de mi a cada pas, més amatada i aombrada de mi i tan o més insegura i ullada, definitivament prodigiosa, definitivament irrecolzable, de la veu i la vista que m'hi ha crescut.''

''Voldria posar el front en el teu sexe i pensamentar-te tota, que em sentissis l'amor i la por que et porto i el present dels anys, que és graner de terra fonda, alta als teus mugrons.''

''Una collita així com el cel alt i blau que el vent sega a manats perquè en broti de nou, com les llavors de llum de quan s'engrunen les imatges, com els troncs que caguen al foc tot el sol que han menjat.''

''-Neu blava! Neu blava! Més cel a terra, més cel a terra, més cel!''

''Al camp gros de ca l'Agustí, en Benet de Sant Martí va donar-me vuit plançons de cirerer i vuit més de roure. "Planta'ls junts", va dir-me, "que puguin parlar".''

''He sortit a llegir uns arbrissons que, tot succeint-se lliurement sobre una feixa, escriuen: "El bosc i el desert es fan l'un a l'altre. Només hi ha el bosc i el desert".''

''Cau un teló lent d'arbres que s'enfonsen els uns en els altres: arbres que s'ensuren, troncs d'arbre quadrejats, arbres de caoba, de melis, que són obra de fuster, grans retaules daurats fabricats amb arbres que es planten, que s'aviven amb icones que tornen a abans de ser tallades.''

''A camí seguit, més cap al fons, hi ha la nit penetrant i obscura com un signe que ho contorna tot.''

''Ran de mar on creix la terra.''

''Veig les muntanyes com homes que caminen. -Oh arbres del paradís,en aquesta terra sense ferm, condemnada a errar com els homes! -Oh paradisíaca subjecció dels arbres: ancestral calament amb què els arbres prenen lloc de nou i el fixen i l'habiten!''

''Cada vegada que hi paro atenció em sembla un veritable miracle el fet que el mar no entri les onades molt més terra endins, que una tan vasta i voluble superfície no oscil·li molt més del que ho fa.''

''Una estesa de carbó on abans hi havia el mar. Dessecació absoluta del mar per veure'n el fons. Com si el mar hagués anat a apagar els focs de l'infern.''

''Si l'arbre del bosc i la persona de la multitud s'encaraven un dia, si sabien com barrejar-se amb braços de l'un i branques de l'altre...''

''Li dic a l'arbre: ¿De com tu calles, vols que en digui res? I, amb una mesella i llenyuda quietud, l'arbre em fa que no: en diu que no amb aquella veu secular de les plantes d'un mutisme que ens guanya.''

''Semblava que només existís la pintura. I feia por.''

''La pintura ja estava a punt, però, com la darrera capaque, estant tot ja bé, encara ho pot millorar, li deia: -Pintura, no ho pintis si no t'ho creus.''

''Costa d'endevinar què faig al taller respecte a l'activitat forestal: ¿m'hi enfeino per propiciar-la o m'hi enfeino per retardar-la? Quan em demano què em du a venir-hi tants de dies, no sé ja què pesa més.''

''Si mai un lloc us ve a veure, sapigueu-li estimar la visita.''

''Així com l'amor ens treu de nosaltres per enforar-nos en allò que esimem, així mateix sortim del taller per les obres.''

''¿Voleu un art de figuració profunda? Agafeu un quadrat de terra i planteu-lo de bosc.''

''Entre el mar i la mar, entre el terra i la terra, com si a benefici d'una comprensió menys clara canviessin de gènere, percebia les envestides de la serra, les boscoses i dretes envestides.''

''Que el primer acte tingui lloc en una paraula. Que la paraula no es mogui, tot el segon acte, de la boca dels actors. Que el tercer acte tingui lloc en un topònim.''

''Llegiu tot just quan la paraula vulgui. Només aleshores.''

''Deixo el taller amb el llum encès per les obres que el puguin cercar.''

''Les branques tremolaven, es gronxaven i cruixien a mercè d'un formigueig extraordinari de membres humans.''

''No hi fa res de repetir-ho: per obrir-se a la visió, el bruc es dóna a qui més distret hi arriba.''

''Encara que el bruc és monosíl·lab per passar més discret, així i tot, si pareu atenció en una mata qualsevol, veureu que el cel, per poc que vulgui, s'hi demora, perquè de tant com la mata s'entreobre en l'aire, la mata fa ballar l'aire al cap dels dits.''

''Per tal de fer, de l'obra de Virgili, el soroll més dens possible, convindria d'agafar tantes persones com paraules hi ha en la seva poesia completa i pronunciar-les totes alhora, a l'úníson, de cop...''