He sortit a llegir uns arbrissons que, tot succeint-se lliurement sobre una feixa, escriuen: "El bosc i el desert es fan l'un a l'altre. Només hi ha el bosc i el desert". I després: "Així un bosc que, com més i millor se l'explota, més creixent té, així la verba". Per acabar, abans de passar feixa, no han pogut estar-se'n d'afegir: "En mirar la brasa roent, podem veure ben bé l'esperit del sol".