(Teatre llegit.)
Transparents d'alè meu, 
he travessat una cortina d'arbres.
Els he comptat, n'hi havia seixanta-vuit.
(Pausa.)
Confeti verd.
(Pausa.)
Boscos sencers en grans gerros de fang.
(Pausa.)
Cau un teló lent d'arbres que s'enfonsen els uns en els altres:
arbres que s'ensuren, troncs d'arbre quadrejats,
arbres de caoba, de melis, que són obra de fuster,
grans retaules daurats fabricats amb arbres
que es planten, que s'aviven
amb icones que tornen a abans de ser tallades.
(Pausa.)
En la caiguda, el teló es fa vermellós.
Molt pocs dels arbres arriben a quedar plantats,
la majoria es dissolen abans de tocar a terra
i deixen una flamarada en l'aire
cada vegada més vermell,
cada vegada més daurat de brasa.
(Pausa.)
S'obre, ara, el teatre de les flames,
amb el vellut roent i l'or profund.
Joan Brossa entra al bosc
amb una foguera de vellut als braços.
Els arbres es pleguen i es repleguen rere seu.
(S'encenen tots els llums de la sala.)
Molt lentament el teló es pon
sobre la motllura daurada de l'horitzó.
Els seus espessos teixits cauen
amb folres solars que els fan transparents
allà on el cel guspira.
(Pausa.)
Robins, amb tot el bosc com a combustible de llum.
(Pausa.)
Robins.