Li dic a l'arbre: ¿De com tu calles,
vols que en digui res?
I, amb una mesella i llenyuda quietud,
l'arbre em fa que no: en diu que no
amb aquella veu secular de les plantes
d'un mutisme que ens guanya.
Que també així convindria que fos,
l'alè nostre d'aparentment desoït,
i el so nostre d'oclusió de la laringe,
davant de tantes i tantes paraules
que van dretes a perdre's.