LA MUSA

     ¿Per què de mi et recordes 
i a l'arpa d'altre temps les mans allargues, 
     i, tot mullant les cordes 
     de llàgrimes amargues, 
     com pluja d'estels d'or 
solquen els rims la fosca de ton cor?

          EL POETA

És mon desig que un raig de poesia 
il·lumini mes llàgrimes; voldria 
trobar al fons de l'ànima quelcom 
d'eixa punyent i fonda melodia 
     que fa aturar tothom, 
perquè en la pietat dels qui passassin 
     i el càntic escoltassin, 
com a l'entorn del violí qui plora 
demanant caritat en nom de Déu, 
duràs almenys sobre la terra una hora 
la vida de mos fills, que fou tan breu.

          LA MUSA

La plenitud de vida no comença 
ni arriba l'home a sa virilitat 
sens que fermenti en l'ànima el llevat 
     de l'intima sofrença. 
Sia ton cor el ferro espurnejant, 
damunt l'enclusa del dolor, sonant.

    EL POETA

A mos infants no tornarà la vida 
el broll de foc i el ritme dels martells 
sobre el metall de l'ànima enrogida; 
no em plany de ma dissort; els plany a ells. 
     Si a l'espona del llit, 
quan se glaçava el cos, quan l'agonia 
     els ulls enterbolia 
del jove moribund, li haguessin dit 
de part de Déu: -"Minyó, ¿te'n vols anar?" 
ell, ¿què hauria respost? -"Me dol deixar  
ma família, la terra on nasquí; 
és prest; la vida riu; eixa amarganta 
copa de fel decanta-la de mi; 
jo me somet, ta voluntat és santa; 
però si et plau, Senyor, deixa'm aquí"... 
No pogué ser; i se tancà la porta 
de ma casa, una nit, sens que ell tornàs, 
i el duien a romandre al mateix vas 
     de sa germana morta.

          LA MUSA

Mes tu deus a la vida ton tribut. 
¿No sents la host que se canta a si mateixa 
i avança, menyspreant la multitud 
dels morts que tomben i els ferits que deixa?

          EL POETA

Mai la vegí tan bella com és ara 
     la vida d'aquest món, 
que d'un encís crudel tota s'amara 
per a parlar-me dels que ja no hi són. 
     Plorar... També plorava 
Jesús davant la tomba de l'amic. 
Ran de la fossa com un arbre estic, 
     que hi beu tota la saba.

          LA MUSA

Mes l'arbre ha de fruitar.

          EL POETA

     Jo vull que l'oli 
del fruit amarg, com espremuda oliva, 
cremi tot en la llàntia que aureoli 
dels dos adolescents la imatge viva. 
Si la força del geni m'és estranya, 
tan gran com ell s'aixeca mon dolor, 
i jo puc llavorar l'alta muntanya 
per esculpir-hi un monument d'amor.