A Joan Triadú

Passa la llum per amagats camins  
i arriba al cor de la tenebra:  
per a la llum no hi ha confins,  
arreu hi posa un toc de febre. 

Ara la llum em ve de dins  
i em crema els ulls i la palpebra.  
S'afinen pàl•lids violins  
quan el matí la pau celebra. 

Si em perdo mai, serà la llum  
la que m'haurà per la mirada.  
La llum em mira de besllum 

i em fa l'ullet com una fada.  
Me'n vaig amunt, car per la llum  
l'ànima tinc endiumenjada.