''Jo em donaria per un bes, per un de sol, pro que besés i del besat em desbesés.''

''Voldria desteixir la teva pell de seda per fer-me'n un coixí de somni, en la nit freda.''

''La seda, vora teu, m'esquinça el brot dels dits que s'obren, deixondits, per adorar llur déu.''

''A l'Orient de la vida me'n vaig. Viure en el Somni és viure en el món. El meu camí me l'enlluerna un raig de llum d'absència, d'éssers que no són.''

''Estic enamorat del meu amor primer. Els ulls, fidels al cor, flors d’ella hi han brunyit. Les pluges dels hiverns m’han dut a aquell recer que és, en l’esclat del cel, un bell racó de nit.''

''Encara l’ocell és bell, i encara l’amor, amor. Els amants s’estimen massa. Ai, primavera que passa!''

''En èxtasi perenne, la pedra perenne, la pedra perpetua, la pedra, imatge pura, i la idea de pedra se'ns fa del tot madura.''

''T'escric amb llapis vermell, mots de foc;  parlo del bes i ja és besar-te un poc.''

''He lluitat contra l'alba. L'alba m'ha rebatut, i m'he adormit, a l'alba.''

''Quantes dones hi dormen, als meus versos, ah, per sempre!...''

''No puc apagar aquest foc --aquesta rosa entre les mans. Jo mateix l'he atiat, i ara no tinc prou aigua.''

''Et deixo, cor meu, cremar tots els papers.''

''No m’esguardis, donzella: vull estimar i no puc.''

''Sé que no et mereixia, muller, companya, amiga. Vaig estimar-te un dia i tu tota la vida, muller, companya, amiga. Però uns ulls ara em criden.''

''La noia que m'ho ha pres tot du un secret a les entranyes. Per això vetllo la son i medito llunes blanques.''

''Ara que ja sóc guerrer podré estimar-te, potser. Ara que ja sóc guerrer.''

''Si t'ho digués no t'ho creuries i ara et parlava així com cal. ¿Per què t'ho dic, que m'extasies, si tu no pots fer-te'n cabal? Ai, els teus ulls que m'han fet mal!''

''Més nu que el glaç, el teu mirar m'aboca al fons d'un gran abisme. Allunya el braç, deixa'm la mà.''

''--Fou així com te dic:  només una mirada  --ai amic enemic!--  i em tenia lligada.''

''Si sols pogués amar-te, amor, prou t’amaria. Fossis rostre i fos un rostre jo, només, podríem adorar-nos l’un a l’altre: deixar els teus llavis i besar el somriure, mirar l’esguard i en ton esguard reviure.''

''Doneu-me un cor més petit, que aquest que tinc no se m'omple. Només l'anhel d'infinit i el vent, per les quatre portes...''

''L'estrella més blanca dels Àngels ara és astre per sempre. La vívida llum de la carn -puresa-impuresa-s'extingí, devorada per la flama de dits implacables.''

''No sóc meitat, sinó ferida:  un tros de carn tempestejat.  No sé el que sóc. Fantasiejo  per figurar-me en plenitud, i en tants de somnis em rabejo  que em resta el cor i el seny eixut...''

Ton cel comença on acaba l’atzur. Tu estàs en ell i ell és en tu alhora. Una ala portes, per si el son impur hi penetrés, poder sortir-ne fora.

''Els mots s’estimen en mi, pel gran amor que jo els tenia. Es nuen i desnuen seguint llur fantasia.''

''Bacus beuria la poesia en aquest vas. Somric suara veient sa cara, veient-li el nas.''

''Ara navego en mi mateix una aigua més nua i transparent, més impalpable. Una aigua com un aire. Matinada del cor, en pau, sense vaixell ni onada; sense dofins ni rems, corda ni escàlem; una aigua només aigua i aigua i aigua.''

''Cantarem la cançó més banal, si en som capaços, si en som capaços. La que ens llevi l’enuig i tot mal, si en som capaços.''

''Sigues més blanca que el blanc, més dolça que la dolcesa, tota nua en el teu flanc i en la meva timidesa. Sigues la pura impuresa.''

''Per mi sabreu tota cosa possible: la verge puta que ningú es tirava i el bord donzell, de cul massa irascible.''

''Em pesa viure en aquest món, Anna: ja tinc mil anys. La flama viva que em consum, Anna, no té repòs, i no veig res perquè sóc llum, Anna, visc sense cos.''

''Passa la llum per amagats camins i arriba al cor de la tenebra: per a la llum no hi ha confins, arreu hi posa un toc de febre.''

''Fes-te gran, fes-te ben gran, que l'esperit ja ens voleia i vivim sols esperant la teva mà ben oberta.''

''Sortós qui com un foll i en un rapte de vol feia néixer els seus cants del fons de les entranyes; qui estimava pels ulls com si no tingués cor i es deixava estimar si tant li damanaven…''

''Totes les noies fines que ronden a ma vora no han tingut la virtut de donar-me el consol que dóna una abraçada, puix que l'home no plora pels ulls, plora pel sexe, i és amarg plorar sol.''

'' Jo vull desnéixer en tu. Tot home vol desnéixer en un amor, un si. Ah! fes-me petit, fins que jo sigui pols estremida, pol.len del teu ventre.''

''A voltes, en llevar-se, l'home sol sent fred al cor, una dent que el mossega a causa de no haver sota el llençol, durant la nit, un cos per a la brega.''

''Amb els teus ulls oberts ompliries l'estança on el teu cos madur fóra el meu instrument, i el teu ventre, que té la forma impertinent, daria el ritme atroç del repòs en la dansa.''

''El el seu pus en la vagina injecta fent una cara d’enganxosa pena arran del rostre de la vella Helena. I acte seguit, el fal.lus desinfecta.''

''Sota un blau d’aquarel.la i un aire tot pulmons, un home nu travessa l'espai de banda a banda. Té la força flexible, goluda, dels lleons; va tot sol i diríeu que un exèrcit comanda.''

''Tu fas el coit amb la mirada, i regalima el teu pinzell l’esperma d’or policromada...''

''...que t'he esfullat, que t'he premut dins la mà fins a deixar-te sense respiració, que no t'he respectat amb aquella mena d'adoració estúpida amb què t'anomenen els altres...''

''Jo veig totes les nits incendiades per l’excés de claror de tantes pells que es freguen i es refreguen obstinades unes amb altres, darrere els cancells...''

''Som els teus fills, ja ho veus, el teu amor. Habitem en aquestes tuberies i ens assemblem a tu pel teu horror.''

''Vaig com les aus, quan han perdut lo fill, que giravolten sense haver consol, amb crits de sang alerten son estol com si lo món entrés en gran perill.''

''La nit d'amor dels ulls no té parpelles. En el roser del pit les venes se t'alçaren. Recull al teu amant d'aquesta asfíxia, rep-lo en un llit de gràcia, i encara, amb dents corcades, menja l'arbre.''

''-¿De quin país veniu? ¿On aneu?  -Sóc d’aquí. Sóc estranger.''

''No pensaré en res, no parlaré per res, mes l'amor infinit m'inundarà l'entranya. I aniré lluny, ben lluny, de mi mateix després, feliç, per la Natura -com amb una companya.''

''L’absència de cavall salvatge desautoritza el paisatge.''

''Teniu gana de l'aire i veniu cap a mi. Alguns em són fi-dels i em duen a dins, de dies. Un pensament us ha nas-cut: sóc jo mateix, de tres quarts, sencera, minvant o lluna nova..." 

''La nostra esperança és vermella: hipòcrites quan diem que és verda! Figureu-vos el vermell amb una espasa a la mà. Vaig exhaurir el vermell en el meu primer amor.''

''Tinc gana. Tinc sempre gana. Hi ha la gana del ventre, la gana del paladar (pels refinats!) i hi ha aquesta gana que tenen les dents i els queixals, que    no s'apaga.''

''No crec en tu, Senyor, però tinc tanta necessitat de creu- re en tu, que sovint parlo i t'imploro com si existissis.''

''Sol entre els amics -sí, entre els meus amics. Sol en la meva pàtria sola. Sol entre les dones -sobretot sol entre les dones. I una noia està sola dins meu de fa molts anys.''

''Cada vegada la vida es fa més escassa, com en els cims dels Alps, com en un paisatge lunar. ¿Arribaré a l’Impossible?''

''...descobriren que aquell tumor no era un tumor, sinó un embrió, un fetus, que devorà el cor sencer.''

''...si miro el mirall m’astora aquella idea, miro amb aquella idea. No em veig.''

''Ja no sé escriure, ja no sé escriure més. La tinta m'empastifa els dits, les venes... --He deixat al paper tota la sang.''

''Sóc jo. La que tu esperes la que sempre esperaves. Per això no t’espanto com als altres i per això t’estimo més que a cap. Mira’t en els meus ulls d’una vegada, mira’t en el meu llac.''

''Eva, que als pits hi neva. Joana, que m'obre la gana. Edit, que m'obre el sentit. Eugència, coll i gardènia. Lluïsa, cos i camisa.''

''M'estimo a mi perquè sóc jo; l'altre també l'estimo així. Joia i dolor són simulacres. Seny i follia demà es casen.''

''Vull contrapesar el teu diabòlic treball fregant-me els mugrons i no hi pervinc. També ells et són còmplices i semblen aliar-se contra mi...''

''¿Què faries sens mi,
si em perdies per sempre?
¿Què fóra jo sens tu,
que em nodreixes tothora?
Impaciència, impaciència,
sigues pacient com jo,
que ho sóc fins al desfici.''

''Jo sóc la dona pantera, m’agraden els cors sagnants i la meva gran fal.lera és collir-los amb les mans.''