JOSEP PALAU I FABRE
(1917-2008)

Poeta, assagista, narrador i dramaturg barceloní. 

Tengué un paper molt important en la represa de la literatura catalana de postguerra com a creador i editor de la revista Poesia i organitzador de recitals, la majoria clandestins.

L'any 1947 conegué Picasso a París, una figura que des de sempre l'havia impactat. Dedicà part de la seva trajectòria a escriure assajos sobre el pintor: Picasso a Catalunya (1967 i 1975), Estimat Picasso (1998, premi Lletra d'Or), i la seva obra magna picassiana, els volums biogràfics Picasso vivent, 1881-1907 (1980), Picasso cubisme, 1901-1917 (1998) Picasso dels ballets al drama, 1917-1926 (1999).

L'any 1952 aplega la seva obra poètica en un llibre que inclou els poemaris L'aprenent de poeta, Imitació de Rosselló-Pòrcel, Laberint i Atzucac i que titula Poemes de l'alquimista, la seva obra poètica més coneguda i que modifica i amplia en successives edicions revisades. Conceptualment fou un poeta d'intencionalitat inconformista, pretès seguidor de la línia poètica marcada per Rimbaud i Artaud —autors que anys més tard va traduir al català— seguidor més per motius ideològics que clarament estètics ja que l'estil de la seva obra poètica és en general racional i lúcida.

Ha estat guardonat, entre altres premis, amb la Creu de Sant Jordi (1989), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1999) i el Premi de la Crítica Serra d'Or d'obres completes (2006).

El 2017 la seva fundació, juntament amb la Institució de les Lletres Catalanes, promogueren l'Any Palau i Fabre, en commemoració del centenari del seu naixement.

Fou soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Josep Palau i Fabra) per Gabriel Boloix. 

ELS POEMES