Ets blava en el blau del mar  
i verda enmig de l'arbreda,  
teranyina matinal  
i al vespre, color de cendra;  
presonera al cor de tots  
i dalt de la nau, la vela.  
A tot arreu et veiem  
ara que no et podem veure,  
i la sang se'ns ha tornat  
quatre vegades vermella.  
Fes-te gran, fes-te ben gran,  
que l'esperit ja ens voleia  
i vivim sols esperant  
la teva mà ben oberta.