El teu vaixell de carn madura
fendeix, exhaust, un port de greix,
on és pastós l’aire mateix
i és comestible la natura.

La terra, els arbres, tot supura
la mel espessa del teu bleix.
És sang de bou la sang que et peix
i el teu cabell llaminadura.

Tu fas el coit amb la mirada,
i regalima el teu pinzell
l’esperma d’or policromada

que se’t fabrica en el cercell,
tu que ets el nuvi sense anell
d’una sirena sense onada.