Amic, teixiu aquesta visió de la infantesa...  
Ja coneixeu la vila d'ombrívols carrerons,  
la rica vall de Sóller, entre serrals estesa,  
on totes les vivendes tenen un hort al fons. 

Era senyor de casa el somni de la sesta;  
la posadera em feia senyal de que emmudís,  
posant-se els dits als llavis; una verdor xalesta  
pel portaló guaitava com auri paradís. 

L'hort m'oferí refugi, capçal la soca blanca  
del taronger; en l'herba em vaig tombar; l'eixam  
d'insectes, com espurnes, brunzia per la tanca,  
i em feia pessigolles al front l'espès herbam. 

Eren les verdes tiges profunda columnada;  
filtrava, ran de terra, l'esguard per allà endins;  
dansaven les corol.les de fulla acarminada,  
 com baiaderes entre pilars esmaragdins. 

Llavores un misteri per mi es va descloure,  
torbant la fonda calma del cor adolescent:  
entrà una jovenesa amb els cabells a lloure  
que un raig de sol feria com nimbe resplendent. 

Amagatall cercava per treure's una pua  
del cos; a totes bandes girà l'ull inquiet;  
s'alçà la falda roja, mostrà la cama nua  
que més amunt tenia una blancor de llet. 

Mon cor, davant la casta nuesa, va suspendre  
son ritme; una calrada bullenta vaig sentir;  
l'esglai que sentiria la bergantella tendra  
que es creia tota sola, si s'adonés de mi! 

I el nin va tornar home... Quin esperit dins una  
espina de figuera de moro va saltar  
a l'abscondit ivori de l'Eva, tan dejuna  
de dar-me el fuit de l'arbre simbòlic a flairar? 

Mai més l'he retrobada; i veig com aquell dia,  
fa quaranta anys, la nina que no em coneix tampoc,  
i el món d'una edat nova, inconscient m'obria,  
incendiant la porta sense percebre el foc. 

Amic, teixiu aquesta visió de la infantesa,  
vos que caceu libèl.lules en la presó del rim,  
prenent-les per les ales amb tanta subtilesa  
que no se perd ni un àtom del matisat polsim.