Hem parlat de la lluna. (Tots els poetes han parlat 
de la lluna.) És hora que la lluna parli de nosaltres. ¿Què  
diu? Heus ací el que diu: 
     "Insensats. Sou uns insensats. Passo pel vostre rostre 
i us el tallo en dues meitats. Ganivet tan fi que ni tan sols 
no us desadhereix! Però una meitat vostra viu per sem- 
pre truncada, de cara a mi, gravita al meu entorn. La llu 
na té els seus satèl.lits, que són els homes. Us il.lumino de 
nits. De dies us deixo a les fosques i per això us perdeu. 
Quan m'aturo dintre vostre remugueu les mandíbules. 
Teniu gana de l'aire i veniu cap a mi. Alguns em són fi- 
dels i em duen a dins, de dies. Un pensament us ha nas- 
cut: sóc jo mateix, de tres quarts, sencera, minvant o 
lluna nova..."