Jo sóc la dona pantera,
m’agraden els cors sagnants
i la meva gran fal.lera
és collir-los amb les mans.

Aquests són els fruits de l’arbre
prohibit al paradís:
quants més en menjo, més gana.
Qui m’estimi, que obri el pit.

Les meves urpes són roges
com els fruits que he d’abastar,
i les mans se’m tornen boges
quan sento un cor palpitar.

Ara els cors són massa tendres,
l’amor devé decadent.
Res no reneix de les cendres.
L’amor és incandescent!

Quan la sang em regalima
galta avall, com un arrop,
puc esdevenir joguina
i vulnerable de cop.

Si algú sorprèn la feblesa
de la pantera que dic,
esdevindré una princesa
com ho era en temps antic.

Mentre duri l’encanteri
em calen cors a desdir.
Qui no entengui aquest misteri
que s’acosti i vingui aquí.