La nostra amor de pare 
torna més gran, ensems que més avara 
     d'efusions, a mida 
que els nostres fills avancen en la vida.

Jo no sé quina estranya timidesa, 
     jo no sé quin pudor, 
quan els fills han eixit de la infantesa, 
tanca el florir creixent de la tendresa 
     en nostre interior.

El fill que s'és fet gran ja no s'adona 
de l'esguard paternal, que l'acarona 
     silenciosament 
com qui s'amaga de l'amor que sent.

I si el perdem, quina dolor tan fonda 
vessar sobre son cos inanimat, 
com doll, abans ocult, que ara l'inonda, 
els besos que de viu no li hem donat!