1. L’art no és un instrument de re-presentació de la realitat sinó de presentació d’aquesta.
2. Tot objecte artístic és una extirpació de la ficció d’aquell que l’ha produït.
3. L’art és una producció de realitat artificial: el seu fi es descobrir nous horitzons de desenvolupament.
4. L’art té la necessitat de deslligar-se de l’existència quotidiana per tal de definir nous límits i establir una perspectiva reflexiva.
5. El que s’anomena creació artística és del tot inexistent. L’ésser humà no crea objectes, senzillament els genera.
6. El terme creació suposa la producció de quelcom a partir del no-res. Les úniques entitats amb possibilitat creadora són les divinitats. Vet aquí l’herència d’un romanticisme ranci. L’home tan sols manipula una matèria donada i la presenta en una forma diferent a l’habitual mitjançant tot un seguit de coneixements previs.
7. El fet que l’objecte d’art perdi la seva aura, entesa com a relació entre l’humà i el diví, el seu fonament teològic, fa que pugui afirmar el seu caràcter destructiu-constructiu (l’instint de mort com element de construcció) i llançar l’individu cap a estadis extramorals.
8. L’art pour l’art és la negació del sustent de l’art. És el fet de devaluar l’expressió artística al buit: l’endinsada en la banalitat de l’art.