TORNADA:
expulsats de nou allà on ja hom s’havia fet
originàriament present.

L’ÉSSER s’habitua a la pausada autodestrucció
un cop s’obre pas enmig de la negativitat:
la tendre malaltia de l’etern finit.
Desemparadament inicia la desfilada cap al no-res.
Temporalitat i existència – reconèixer-se novament estrany
abocat dins l’úter de la no-percepció.