ahir nit quan començava a dormir 
     et vas ficar al llit dient no sé què 
     i et vaig contestar amb paraules inconnexes

Ara que tinc trenta anys o els tindré ben aviat i l'ànima només em resulta una paraula per algun poema i treballo set hores i quan escric un poema no tinc ganes d'ensenyar-lo a cap amic i els meus amics prenen quantitats d'herba i la gent que trobava a les reunions nocturnes avorrides pesades marxòfiles o bones càndides ja molts tenen un lloc al servei d'estudis d'una banca generalment catalana i saben millor com fotre i les meves amigues s'han divorciat les que havien fet veure que es casaven i jo visc perseguida pel gin per un gin que no bec i tinc por quan et veig adormit que no respiris que ja sigui la mort sense metàfora ara que ja no llegeixo espriu encara que m'agrada et diré sempre la veritat i he perdut tota il.lusió de llegir i l'he tornada a agafar i llegeixo tres llibres per setmana encara que sé que carner en llegia un cada vespre i tu en llegeixes molts i només saps comprendre la lletra impresa i encara em sorprèn el món on vivim [...] i encara m'indigno i cada dia tinc una moral més primfilada que no se situa ni a dreta ni a esquerra i sé que si fos del boom escriuria un llibre d'assaig sobre algun dels altres membres del boom ... i escriuria llibres polítics callant-me com una puta el nom de l'arguedas que escrivia en quètxua [...] i la gent que veig cada dia no surt als diaris i molta gent que escriu al diari em recorda l'efígie el rostre de segell [...] i potser oblidarem que cal escriure contant coses [...] i em sorprenc de sorprendre'm que triomfar sigui aquest infern on no cal deixar a la porta cap esperança de fotre algú o altre i em meravello que l'art sigui una cosa de matrimoni i sempre escoltaré bocabadada i sempre private élite les dones explicaran cases i teles i novel.les i coses i no entendré mai el significat exacte de les paraules i quan em diguin que són professionals no sabré gens què vol dir fill de puta [...] i el fàstic dels còctels i el vertigen de pujar i pujar fent graons de matèria humana [...] i començar i recomençar sempre i tenir l'angoixa d'un temps que no hi és i la calitja emboirant cada matí aquesta ciutat de vòmit i prendre una maleta que no n'hi ha prou i haver de tornar i retornar als diaris i trobar-ho tot immutable i és cert que és immutable i seriós i no no s'acaba i ens hem barallat tant després d'aquell dia i el sol lluïa i els nervis sovint es rompen i vèiem nus la gespa i no és veritat que no dura i no sentíem el televisor del veí de sota i res passa i tout se passa convenablement i és això el refugi i és sols això la vida i és el plaer i és una mena de curta salvació i ens va explicar la masturbació a la toilette de la casa dels avis i es pot explicar tot i tot i això és la meravella i era una casa de províncies i ens quedem perplexos i seguir agafant les holandeses justes i dir les quatre coses precises i sens esperança ni recança i pensar que aquest prodigi ha estat possible i aprendre a no ser deixebles i adéu a tantes coses i deixar la humiliació i no ser deixebles i no sopar amb qui toca i deixar passar tots els trens quan passen i no saber quin tren ni a quina hora passa i deixar que tot tot passi i l'àpat d'ulls de vísceres de vèrtebres els probi i recloure'ns escoltant un disc que ens agrada i rellegir i retornar als llocs i no fer res.