''No vam dir cap poema per tal de recordar-te; ni gosàvem fumar: la figura absent segava qualsevol acte.''

''Però et sentiries tan lliure i feliç que no cobejaries cap deler de retorn, si no t'esperessin els amics i les ratlles que volies estripar i tota la feina que queda per fer...''

''ahir nit quan començava a dormir et vas ficar al llit dient no sé què i et vaig contestar amb paraules inconnexes...''

''...No voldré saber res dels qui xuclen dels monopolis: els deixaré tots sols la feina de salvar-nos. Ja ho he dit: llegiré els diaris, vell, allunyat, sense cap temptació possible.''

''Qualsevol fe et pagarà amb fred, i l'hivern és llarg, dura massa.''

''Passa el temps: elemental saviesa. I tot mor. I jo començo una lenta davallada de cansament. Trobo, desfent-se a les mans, la teva calor.''

''Nit per no viure-la: dolor adéu, adéu amor. Ho havíem cremat ja tot.''

''Els dies són ja sols vertigen morint i morint obstinats. Amor, amor, única treva, difícil conquesta contra tu, contra la teva irremeiable fe de solitud sense tòpics...''

''Si pogués despullar de fatiga cada nova temptativa, cada esforç, el pàl•lid reflex d'allò que vam viure.''

''Veig una paret alta, altíssima, i encara que tinc forces sé que no podré pas saltar-la. Decididament, deixaré de mirar per la finestra: la dona de fer feines vol netejar la cambra. Un any més: desig i destrucció mesclant-se.''

''La lletra "fi" a sota: grup nominal i verbal; més avall encara: l'adjectiu, el nom, el verb i el que en diuen adverbi. A la fi, el dibuix es tanca i he de seguir sense mirar, potser, tot el que queda enrere.''

''Se't va endur l'enemiga que sé també meva: el meu odi és un nadir, la meva enyorança, una vestimenta de cada dia. I estimo coses per tu, molt més del que voldria.''

''Voldria no tenir les dents  gens esmolades, perdre'm totes les bones jugades i, veient-me, trobar-me com ahir, com tu m'estimaves.''

''És mentida com et veig, com tu em mires i totes les coses que puguem dir-nos. I són passos en fals obrir la porta, contestar el telèfon o sortir de casa.''

''Oh, Nessa, si sabessis com puc, estimant, destrossar-me; com necessito -encara que desdenyosa i esquerpa- tota la tendresa que pots donar-me.''

''Recordaré: ens vam estimar. Una guspira ho va encendre; i el foc cremava com abans, i després era bo de veure les brases.''

''Potser, com en aquell poema de Bécquer, tot depenia d'un gest, d'un mot. Vam acomiadar-nos després de parlar, en definitiva, de quatre bajanades.''

''Si fos sincera escriuria un bolero, i fins i tot més, un tango. Sóc, però, catalana i, ja se sap, als armaris familiars, en comptes d'esquelets elegants d'avantpassats tarambanes, dec tenir-hi un capellà o altre...''

''Sé que el dia era clar, assolellat, i sé que quan vas dir que m'estimaves la retòrica se'm va fer un parany on ara, demà i sempre voldria caure.''

''A la tardor, tot el que podré estimar -i amb tu n'he après molt, sempre em caldrà agrair-t'ho- no podrà esborrar dels nostres moments  una suau enyorança.''

''Vull -i no sés pas si sabré fer-ho- llançar-me al carrer... si cal amb armes, vull fer l'amor més que mai i ara. No vull tenir un fill ni vull pas plantar un arbre.''

''...estimar és deixar viure l'altre, o no anar a un aeroport, o anar a un aeroport; o que saber és jugar el joc de no fugir mai dels anys d'aprenentatge.''

''Feliç qui sap resseguir un cos, i recordar-lo en el tacte, i dibuixar-lo en el somni.''

''Sé, també, que m'interrogaré molt, escorcollaré per saber amb certesa totes les miques de mi que són tu, i tot el que de mi roman dins teu.''

''Sabeu, jo no passo de res; ni de l'enyor que m'he trobat cada dia: ni de les ganes de tu, de repetir la nostra melodia.''

''No fugis mai del que vindrà, de totes les dones que seran jo i voldran estimar-te, encara que no els calgui el comiat que, avui, a tu i a mi ens trasbalsa.''

''La lluita per una causa, sens dubte justa i digna, i tot l'escalf de la mà sabuda, perduda en mi i sense massa guia.''

''El vi i la nit segueixen i ens separen. Hi ha, però la meva fidelitat, temporal i absoluta, pel teu cos, pel meu tacte.''

''Tenia exactament els teus ulls. Què volies dir-me?''

''Els escorpins sempre ens tornen a trobar. Schöneberg a Londres. Un dia de juny. Som al cor d’aquesta ciutat que tu gairebé no coneixes, et vaig dir sota aquell opulent arbre. Vam fer l’amor...''

'' T'acaronen herbes, et contemplen paisatges de la bellesa que puc comprendre, la que, potser, pertocava, abastable. Baròmetre de tants amors, de tantes infidelitats. Ésser fidel mustia... Dur aprenentatge.''

''Dormia amb ulleres. Llegia molts somnis.''

''Surts novament als meus versos: era això el que volies; per bé o per mal, les històries són sempre irrepetibles.''

''En Quim em porta sempre les flors que més m'agraden... Són còmplices de lectures, reflex d'utopies incertes. Parlen de com són de vells i nous els anys, mentre fan companyia.''

''Després, sense el teu talent, totes hem estat, més o menys, mig monges i mig putes, mig de claustre, mig de carrer.''

''Sé que ho saps; però tu, jo, tots, seguim amb la basarda de les paraules.''

''Ronda de Dalt: una torre s'aixeca dient que tot t'ho donaran, si el cor, el teu, no es cansa.''

''Com fer-se pas, però, entre tants records, tanta presència absent, tanta, tan quotidiana recança?''

''La roda de Duchamp serà  quadrada, i una possessió entre núvols la casa, a voltes, cobejada. Haurem desat, curoses, el segle de la crueltat i la despesa, els ametllers eixorcs de rara poesia.''

''A l'oest, els desmais, et resulten d'eloqüència discreta; et són belles, però, per properes, tantes foteses quotidianes.''

''Estimo alguns ciutadans; venero la memòria de ciutadanes que, de Montjuïc a Icària, sé que cada dia em guarden. Estimo la ciutat perquè estimant sempre, per sempre més, s'hi guanya.''

''Mentre la ciutat cremava en l'estiu inclement, nosaltres feríem d'insolència apassionada, i la tardor, el meu moment, i el gener, el teu, ho esborrarien tot, amb una ventada.''