Sobre el sofriment mai no van anar errats 
els antics poetes.

     Ja fóra hora que donessis terra 
als que no viuen. 
Als que omplenen la teva vida 
amb el record. 
Record que pot assassinar. Potser a mi, 
ja fatigada 
de tant d'usdefruit de llocs 
que no pertanyen. 
Passa el temps: elemental saviesa. 
I tot mor. 
I jo començo una lenta davallada 
de cansament. 
Trobo, desfent-se a les mans, 
la teva calor.

     Ja m'ho van dir els vells poetes 
que mai 
no he sabut escoltar prou bé.