Vocació de la teva dissort. 
Quan t'abraço

penso desfer tant de malsons, 
d'angúnies, de litres 
escoltats en tolls inexplicables.

I ploro  
(allò que als catorze anys 
vaig prometre de no fer).

Els dies són ja sols vertigen 
morint i morint obstinats. 
Amor, amor, única treva, 
difícil conquesta contra tu, 
contra la teva irremeiable fe 
de solitud sense tòpics,

de sofriment que puc veure 
des d'una tendresa estèril, 
escoltant les rialles glaçades, 
i l'estúpid soroll de fal•leres 
massa quotidianes.