Exercici ben estèril, el de recordar dates. 
Algú, sé ben bé qui, em dirà: "Bon aniversari!" 
I no podré deixar de pensar en tot una mica, 
amb una por freda travessant-me l'esquena 
-basarda absoluta de coses, moments 
sense atur que traïdorament m'esperen-. 
Un gat de pèl ben roig trepitja la gespa; 
el jardí és immens i sé que ho tinc tot 
i sé que no tinc res, excepte una memòria, 
i una absència absoluta, i la certesa rara 
que eles paraules sovint prenen massa forma. 
Veig una paret alta, altíssima, i encara 
que tinc forces sé que no podré pas saltar-la. 
Decididament, deixaré de mirar per la finestra: 
la dona de fer feines vol netejar la cambra. 
Un any més: desig i destrucció mesclant-se.