El diàleg cada vegada és més difícil.  
M'expliques com sóc i no sé retrobar-m'hi 
-aquesta imatge sembla ser la d'una altra-. 
Perdem la necessitat que algú ens escolti 
i recollim fragments, tasca inabastable. 
És mentida com et veig, com tu em mires 
i totes les coses que puguem dir-nos. 
I són passos en fals obrir la porta, 
contestar el telèfon o sortir de casa.