Si fos sincera escriuria un bolero, 
i fins i tot més, un tango. 
Sóc, però, catalana i, 
ja se sap, als armaris familiars, 
en comptes d'esquelets elegants 
d'avantpassats tarambanes, 
dec tenir-hi un capellà o altre, 
poc avesat als sermons de vi que, 
a la fi, són els únics que valen. 
De no poder ser ni boleros ni tangos, 
recer prendria a l'humor britànic, 
o a la sofisticació d'una jueva ianqui. 
O, en darrer terme, em sucaria tota  
en la vehement memòria proustiana 
(enterrada i com cal honorada 
l'adolescent febre sartriana). 
En un bolero diria: com jo t'estimo 
no t'estimarà mai cap d'altra 
(i ho cantaria una dona perdent 
les pestanyes prop d'una copa alta). 
Per a un tango escriuria: 
ja mai més no podré oblidar-te 
(i ho ploraria un "sanjuanino" 
lleument calb i de bigoti ample). 
Si fos sincera escriuria un bolero, 
i fins i tot més, un tango.