Sabeu, jo no passo de res; 
no passo gens de l'amor 
que pots donar-me, de tot 
el que podem estimar encara.

Sabeu, jo no passo de res; 
ni de mirar-me al mirall 
(d'això, algú me n'ha dit, 
potser en el cert, escriure el poema).

Sabeu, jo no passo de res; 
ni de la música que faig sonar 
perquè ets lluny, molt lluny 
i t'atrapo d'aquesta manera.

Sabeu, jo no passo de res; 
ni de la impossibilitat 
d'emmudir la música 
per escriure, tan sols, el poema.

Sabeu, jo no passo de res; 
ni de l'enyor que m'he trobat 
cada dia: ni de les ganes de tu, 
de repetir la nostra melodia.