Com sempre, ha estat un afer casual: 
amistats d'amistats, aquí, allà, 
al Nord, al Sud...

No m'agrades, de primer. 
Potser et veig els meus defectes 
(difícil trobada d'escorpins!) 
i vull sempre miralls 
de la visió més perfecta.

Segueix la nit i el vi blanc, 
d'una regió alemanya 
que m'és totalment estranya. 
Tot d'una (mentre "actues") 
ens trobem i ens sentim.

"Treu" és un adjectiu 
que m'havia acabat d'aprendre, 
i m'és molt útil per aquesta vetllada.

El vi i la nit segueixen i ens separen. 
Hi ha, però la meva fidelitat, 
temporal i absoluta, pel teu cos, 
pel meu tacte.