Els escorpins sempre ens tornen a trobar. 
Schöneberg a Londres. Un dia de juny. Som al cor 
d’aquesta ciutat que tu gairebé no coneixes, et 
vaig dir sota aquell opulent arbre. Vam fer l’amor: 
una assignatura pendent berlinesa. Treu encara 
era al teu vocabulari. Amb la distància, però, la  
fidelitat ja és més un recurs poètic que una realitat 
insalvable. A l’endemà, quan havies desaparegut 
en un taxi a primera hora, via al Continent (tota 
persona és una mica del Continent), viag trencar 
sense voler, és clar, una ceràmica Worcester, orna. 
ment preuat per la mestressa de la casa. Tot té un 
preu. I el sentiment pot ser molt fràgil.