En vas dir la ciutat cremada 
en un telèfon, de matinada. 
Poc després, un taxi t'apropava 
i un agredolç adulteri feia entrada.

He de regirar molt, massa, en el record 
per admetre que, aquell estiu,  
si més no, era cert que jo t'estimava.

La teva passió es va escolar 
pels reguerons d'una ambició 
no sé si del tot controlada...

La meva passió no va sobreviure 
l'hivern, ni l'antiguitat dels cingkos 
de Garriga i Roca, a cap distància.

La nostra passió va ser com una casuarina 
de branquetes verdes i molt fines, 
amb nusos, del parc del veïnatge.

Mentre la ciutat cremava en l'estiu inclement, 
nosaltres feríem d'insolència apassionada, 
i la tardor, el meu moment, i el gener, 
el teu, ho esborrarien tot, amb una ventada.