L’aigua dorm, nua, gelada.
El cel, alt, li ha regalat
un gipó blau brodat d’ales.
              L’aigua
vestida i solitària!

Una ovella perduda
          plorava
lluny de la blanca pau
          de llana.
Se mirà dins l’aigua.
Era vidre en somni
la seva ombra d’aire.

La del gipó blau
cobrí el seu cos
           de llana.
L’una begué l’altra,
i ambdues dins una
    belaren...