a Igor Stravinsky

Dans al voltant de l’arbre,
cercles blaus de mitja nit,
esperant la Deessa. 
El vestit blanc
d’on feies créixer 
el parpelleig de seda
penja a la cabana del meu ésser.
Abraç l’arbre
i en la foguera,
despullat de móns i vides
esper que m’arrossegui l’Infinit.