Vull perdre’m, com Thoreau,
en un bosc de paraules
o que els mots m’envoltin 
i em facin fluir en el discurs 
com Foucault.
Mai entendré Heidegger...
Per fi, aquesta nit brillen 
els estels a Barcelona,
podem ser Body and Soul,
elevar-nos, mossegar el món
i vessar el vi ranci,
com la mel que vessa,
            llavi.
He tallat el vers
setjat per la passió nocturna 
invoc Caravaggio, en poemes
de clarobscur subtil.
I jo que venc 
d’un paradís creat
pel pols tremolós del cec Homer
vull mostrar-te els tresors
de l’illa,
però dorms,
    arrecerada,
després del bes,
        dens,
        sec,
        sex,
        sax,
        jazz...