Més enllà de l'insomni et reconec: 
ets la viva presència del desig. 
Sense esforç, amb els ulls clucs, 
coneixes bé les tresques d'aquest cos 
i el teu tret és encert. 
Entre els espills de l'alba fas un solc 
d'espessa i flonja calma. 
Murs de quietud et guarden la tornada 
al cel antic d'on véns, des d'on esperes 
un altre crit, 
el nostre crit immens i esperançat 
de cada tarda, quan ja tot es fa buit 
i temem, àngel groc, els rius de l'ombra.