''... car bé sabem que aquest avui daurat que a penes broda onades a les fulles es fa passat com un llampec que mor entre tenebres. ''

''...em vaig veure les mans plenes de nit i em vaig imaginar com una onada submisament tornant a tu.''

''Murs de quietud et guarden la tornada al cel antic d'on véns, des d'on esperes un altre crit, el nostre crit immens i esperançat de cada tarda, quan ja tot es fa buit i temem, àngel groc, els rius de l'ombra.''

''Ens cal l'alè d'algú que ens sigui nou als ulls i al cor i que ens empenyi fort per a no dir que el mur ja és massa alt perquè puguem saltar-lo, per a no fer del clos un laberint.''

''Els dies esgotats i ja viscuts guardem-los assecats com flors marcides en els fulls d'un vell llibre del més antic prestatge.''

''Ella no diu res del passat, res d'aquest gran abisme fosc que us separava. Tu deixes enrera tot allò que et parla d'altres delers. Sobre la teva taula dormen vells llibres que a les nits ja no repasses.''

'' La teva clau obre tots els silencis. Què se n'ha fet dels portals, dels cafès del captard color de sèpia? L'última carta acompleix el no-res i es van perdent les hores...''

''Jo no vendré. Inútil és l'espera, sord sóc al plany. El llavi moll no s'omple de mots de foc o boges danses roges de fúria incandescent.''

''...sabria dels misteris color d'ona lleugera que endinses al mar dolç del teu esguard servats per un estol implacable de somnis. Ombrívoles parpelles, pensaments d'horabaixa.''

''Retornes pel camí amable dels salzes i es fan arrera tots els dols. A cada passa una engruna de tu mossega amb insistència el fons del cor fins desfilar el cabdell de la tendresa.''

'' Ara, només uns cíclops altíssims, rius de gent, et prenen la memòria, arrenquen plors. T'escalfes. Un bon foc i un glop de vi. Avui, ben arribat, ja no saps què has de dir.''

''Tot recomença i el temps gira com un molinet blanc. El nin que el bufa s'amaga i riu si algú el vol atrapar. Com rius a voltes tu quan et saps reina.''

''Feliç aquell que sap mirar de lluny el món, com fa l'ocell que, tot planant, veu la terra girar des del llevant fins al ponent on l'or del cel s'esmuny...''

''Regna l'absència: la salamandra ha obert els ulls. El seu cos emergeix del son letàrgic, bufant insaciat, dins la natura morta.''

''Quina mà ens té, quin conjur ens destria quan, encerclats per gels indestructibles, imaginam el salt de l'aigua negra, el bategar d'ingràvides animals al centre de la terra...''

''Absent, record el plomatge del gall: la freda sang blau-verda no detura el seu brollar i el coll pren la mesura de l'innocent.''

''He begut foc, he ofert el meu tresor, galant, a l'oceà, he occit els peixos que la nit, amb inútil somrís, em reclamava.''

''Tots els camins no són sinó la clara empremta dels dispersos replecs del pensament.''

''Deixa-hi els flascons plens d'estranya essència, els pigments de l'or més vell, les capses lacrades dels secrets. Fa fred, pren la flassada de llana grisa. Amaga't.''

'' -Mira, els fanals de la nit, aquests éssers lluents que ara s'apropen: les aus del món moren d'un vol   vidrenc. Cap fosca no s'acaba.''

''...torna l'estel, humil, al solitari punt en què sent la gravetat lunar. No l'atzar sinó el risc mena el seu joc.''