Aspra memòria que m'aboques falsa 
al pou del temps, debades et defuig. 
Creus en l'antiga onada de paraules, 
en cerques el retorn. 
Jo no vendré. Inútil és l'espera, 
sord sóc al plany. El llavi moll no s'omple 
de mots de foc o boges danses roges 
de fúria incandescent. 
 Desfibra't, mor. Ara només m'empara 
l'escuma cega de la mar que fuig 
a cada instant o la rosa distreta 
que em roba el gest. No m'embolcallis, dorm.