Retornes pel camí amable dels salzes 
i es fan arrera tots els dols. 
A cada passa una engruna de tu 
mossega amb insistència el fons del cor 
fins desfilar el cabdell de la tendresa. 

 Encara no fa res 
que el teu gest nou despengi d'antics claus 
els signes apresos a força de llegir 
horitzons de l'ocàs. Reinventar 
cada paraula, cada silenci, cada 
passeig brumós vora les llotges és inútil: 
portes promeses noves i jo ho sé 
-potser per tot això m'ha estat més fàcil 
de traginar el bagatge de l'enyor-, 
però puc dir-te cor fidel. 

 Ens abraçam al port. Volgudament 
ignoram la mudança. A les mans 
l'espasa de desembre ens dóna alè 
per eixarmar camins, nous viaranys.