Feliç aquell que sap mirar de lluny 
el món, com fa l'ocell que, tot planant, 
veu la terra girar des del llevant 
fins al ponent on l'or del cel s'esmuny 

i aquell que mai no alça, irat, el puny 
per venerar l'orb ídol que, farsant, 
prediu pesta i malures sols cercant 
de gravar al front dels porucs son encuny. 

Feliç qui sent la claror irreal 
del capaltard, qui tot ho té sens pany, 
qui estima allò que fuig sense deixar rastre, 

car tot és viu perquè tot és mortal 
i el temps és sols com el secret afany 
de qui sens nom navega i sense llastre.