Els antics creien 
que el món finia on s'acaba el mar 
i en l'horitzó temien 
la ratlla de la mort. 
Un mal que ve dels segles no el deturen els segles, 
ans es fa gran i rosega l'entranya 
dels vius 
    i colga els morts. 
Quina mà ens té, quin conjur ens destria 
quan, encerclats per gels 
indestructibles, 
imaginam el salt de l'aigua negra, 
el bategar d'ingràvides animals 
al centre de la terra 
i el pes de les feixugues, alteroses columnes 
del finisterre?