Per sempre més viurem al fons 
d'aquest estany 
que les bèsties ignoren. 
 -No em facis témer l'aire, 
  el pes de la foscúria. 
Els capvespres he vist 
el llanguiment de l'ambre. 
 -No sents que els ulls et cremen 
  encesos de lluernes? 
Sóc astre que no es mou, 
però el meu silenci no detura 
cap moviment, cap llei. 
 -Mira, els fanals 
  de la nit, aquests éssers 
  lluents que ara s'apropen: 
  les aus del món moren d'un vol 
  vidrenc. Cap fosca no s'acaba.