Les roses de Ronsard ja s'han marcit 
i Déu és ara sols un record més 
Hi ha mars enllà de l'illa que no he vist 
i llocs de mapes verds on mai no he estat 
La nit és una cambra enmig del món 
la vida un buit que amb mots omple de sentit 
On són les neus que va cantar Villon 
Del magma espès del goig n'he tret dos fills 
de l'íntim pou dels anys un vers d’enyor. 
El vell mussol enguany no ha regressat 
ni han fet els pardals niu al meu cambró 
Somiï aquell Son Bou immens d’infants 
M'estic fent vell i torn a llegir Shakespeare.