PONç PONS
(1956-)

Poeta i escriptor menorquí. És un dels poetes més importants de les Illes Balears, i alhora un dels més apartats del món literari català. Defineix la seva poesia com a clàssica en el ritme, moderna en l'expressió i contundent en el contingut.

El seu gran coneixement de les literatures francesa, portuguesa i italiana han influït profundament a la seva obra poètica. Autors com Pessoa, Quasimodo, Seferis, i també el filòsof Spinoza, traspuen als seus poemes. Alguns dels seus poemaris més reconeguts són Al marge (1983), Lira de Bova (1987), Desert encès (1989) -nominat al Premi nacional de literatura-, On s'acaba el sender (Premi Ciutat de Palma, 1995), Estigma (Premi Jocs Florals de Barcelona i Premi Crítica), El salobre (Premi Carles Riba, 1996), Pessoanes (2003) o Camp de bard (Premi Miquel de Palol, 2015).

En narrativa, tant adulta com juvenil, ha publicat Vora un balcó, sota un mar audible (1981), Cor de pàgina esbrellada (1984), Memorial de Tabarka (1993), Entre el cel i la terra (1993), El vampiret Draculet 1994), La mar i en Pop (2007), etc. També edità una obra de teatre, Lokus (2009). 

Ha estat traduït a l'anglès, al xinès, al portuguès, a l'hongarès, etc. Ha traduït i antologat poesia portuguesa: rebé el Premi Crítica Cavall Verd per Quatre poetes portuguesos (1989).

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Ponç Pons) per Biel Pons. 

ELS POEMES