Encallat entre els bruts 
esquelets destrossats 
de vaixells a una platja 
ignorada i ardent 
pel sol fort del migdia 
amb els ulls abrasats 
de claror sent el gust 
llatzerant de la sal 
resignada que cou 
estrangera i silent 
assumeix savi d'anys 
la bellesa cruel 
de ser un home vençut 
sense llengua ni pàtria.