Hi ha la mà que l'escriu 
i la lletra que és blava. 
Hi ha un home dempeus  
i una llum que endevina 
calenta i esclava 
nerviosos els traços. 
Hi ha l'hora que és dol 
llambrejant somniosa  
pel foli ple d’algues. 
Hi ha munts de gargots 
i un silenci que escampa 
llavor pura i sembra 
la veu com una ombra  
compacta que diu:

Jo no faig el poema. 
El poema em fa a mi.