La llum, talment d'un far, inunda absorta 
la pàgina final d'un llibre i traça 
fronteres amb el sòl. Hi ha dies, ara 
mateix escric, infant, ulls clucs, els somnis 
a punt que el mar es fa com d'ambre i puja, 
rissaga lenta, els esgraons de casa. Escumejant, 
desferma ports i llança al cel gavines 
que eixorden àgils l'aire, Tot es mou 
a ritme de rumbada. Orsat, astruc, 
la cambra és un veler rumb d'altres illes 
intactes d'àmbit grec. Però en la penombra  
hi ha una òliba que riu i al poble suren 
vells cans rossegant negres bosses de fems. 
Encallat, l'aigua put…… 
                                      s´amunteguen sargassos.