El gust terrós i espès de les paraules

L'emotiva bellesa d'un capvespre calm 
vora les aigües netes de Cala Pregonda.

El vent, 

             extasiat,

s'adorm entre la llum cegant que el besa 
damunt l'escalfor malva de la sorra.

                                         Aquest instant,

el vol perdut d'un jove gavià, 
l'olor salobre 
d'un cos amat que en sa nuesa exulta

Amor! Amor!

                          sobreviurà

(hi ha plàstics secs, fustam, meduses mortes)

potser en els ulls futurs de qui, com jo,

n'ha fet, de cada vers, tota una vida.