Despert sota la llum que cau 
boirosa com una mar ple de cortines 
Ensorrat 
la son que va al seu ritme 
grata empeny xiscla alça ampolles 
vetlla i té 
la clau del pany del port 
de l'univers 
vora un llarg vidre 
desformador entelat amb teranyines 
ben enfront 
d'una ombra que em segueix 
dins un silenci 
me cerc i no me trob.