Ningú no sabra mai que t'he estimat 
i encara avui t'invoc, amor secret, 
desesperat, tot sol, abandonat,  
davant la trista mar d'es Murtaret.

Per tot on mir només veig els teus ulls 
i crid entre el pinar el teu nom al vent, 
malalt de pena i dol, si no m’aculls, 
em moriré esfondrat d'enyorament.

Aquest desig de tu se'm fa un infern, 
si tu no hi ets no m'interessa el món, 
l'estiu se'm fa si ets lluny un llarg hivern, 
no trob consol ni pau ni treva aumon.

Jo vaig començar a viure aquelles nits 
que d'amagat i ple d'un ardent goig 
et vaig besar estimada meva els pits 
sota la lluna immensa d'es Camp Roig.