A la boca li creixen tots els pous.

Encalça una llengua en l’altra llengua
avara d’una set més alta i pura.

Es diu Enlloc per tot aquell damnat 
que en closa i negra nit gosa mirar-la.

Fa mal als ulls i no coneix mesura.

Un foc, un vent, un sangtraït al temps:
com més s’allunya, més a dins et crema.