ESCENA 
Solar. Fems domèstics. Un home vell lligat a un pal.  Dos adolescents

ELLA: L'has de matar. Si no, no val. 
ELL: Jo mai no he matat ningú. 
ELLA: L'has de matar. Si no, no val. 
ELL: És vell. Em dóna llàstima. 
ELLA: Així mai no seràs un home de profit. 
ELL: ¿Vols dir? 
ELLA: Clar. L'has de matar. 
ELL: Té els ulls tristos, aigualits. Té la barba blanca i pobra. 
ELLA: ¿I què? 
ELL: No ho sé. 
ELLA: ¿I vols que ho sàpiga jo? 
ELL: No exactament... 
ELLA: ¿Llavors...? 
ELL: No em decidesc. No. No em decidesc... 
ELLA: Vindrà un altre que el matarà i jo me n'aniré amb ell i farem l'amor tots dos dintre el dacsar. 
ELL: ¿Vols dir que em deixaràs a mi? 
ELLA: ¿Què has fet tu perquè jo seguesca al teu costat? 
ELL: ¿No et dóna pietat? ¿No t'inspira pietat? 
ELLA: No. ¿Per què? 
ELL: És vell. 
ELLA: Ha viscut. Ha viscut massa, fins i tot. Haurà fet el bé i el mal. D'ara endavant, ¿què hi pot fer? 
ELL: Per això. 
ELLA: ¿Per què? 
ELL: Perquè ja no pot fer cap mal ni cap bé. 
ELLA: Ets aberrant. L'has de matar. 
ELL: Crec que no podria 
ELLA: Acabaràs matant-lo quan jo no hi seré ja aquí. Serà tard. Me n'hauré anat. 
ELL: ¿On? 
ELLA: No ho sé. No ho puc saber. Potser a un lloc on no hi haja ni vells ni covards. 
ELL: M'has dit covard. 
ELLA: O vell. 
ELL: Jo no sóc ni covard ni vell. 
ELLA: Mata'l. 
ELL: ¿I què faràs tu sense mi? 
ELLA: Tot. Trobaré un soldat i me n'aniré amb ell i serem feliços. 
ELL: Però tu i jo... 
ELLA: Què. 
ELL: Tu m'havies dit que m'estimaves. M'havies dit que era el primer home de la teua vida. Que... 
ELLA: ¿El mates, sí o no? 
ELL: No ho sé. Però ara et tinc por. 
ELLA: ¿A mi? 
ELL: A tu, sí. 
ELLA: Hauries de tenir-te més por a tu mateix. 
ELL: Oh, no t'entenc. 
ELLA: És ben fàcil entendre'm 
ELL: ¿Per què vols que el mate? 
ELLA: ¿Hauria estat més fàcil de dir-te que m'agafasses una bresquilla d'un arbre, que furtasses per mi un gos, que...? 
ELL: Tot això és distint. 
ELLA: Però ara m'agrada. 
ELL: Doncs, bé. Si tu ho vols, jo el mataré i ens n'anirem i farem l'amor. 
ELLA: No el mataràs. Et conec. Fingiràs que el mates. Però jo ho veuré. 
ELL: Em sembla que et vaig entenent. Tu vols que el mate, però no vols que el mate. Vols veure'm decidit a... 
ELLA: Mai no m'han agradat aquestes psicologies. Altrament, és mort. 
ELL: ¿Qui? 
ELLA: Ell. ¿No ho veus? S'ha mort. S'ha mort i tu l'has mort. 
ELL: No és possible. 
ELLA: S'ha mort, i hauria patit menys per a morir si tu l'haguesses mort. No et calia ni tan sols ésser valent. 
ELL: L'agafarem i l'enterrarem. 
ELLA: L'agafaràs tu sol, amb molta cura, i l'enterraràs tu sol. 
ELL: ¿Em deixes? 
ELLA: Sí 
ELL: ¿Seràs capaç de deixar-me aquí, tot sol, amb aquest home mort? ¿Em deixaràs sol amb el mort? 
ELLA: Tu necessites més la teua mare que no la teua amant. Ves-te'n amb la teua mare.

Ella li trau la llengua i se'n va. Ell deslliga del pal l'home mort i suaument el deixa a terra. S'asseu al seu costat i plora.

TELÓ