''angles enemics del goig espill profund m'endinso mut t'abraço''
als vidres de sobte apareixen creixen els carrers la gent camina arbres cotxes t'escolto i veig com la claror voga lleugera declina cau els reflexos cobreixen les places t'escolto però la veu no m'arriba es fa difícil el pas t'abraço ara encara sota la curta resplendor de l'hivern els reflexos crisàlides de les profunditats esclaten a ple dia omplen l'aire de rialles la seva llum és dura quasi cruel persistent esborra cendra ombres angles enemics del goig espill profund m'endinso mut t'abraço