Aquest oratori, que m'hauria estimat representable, el vaig escriure, en la seua primera versió al meu poble, Burjassot, poc després de la mort de Marilyn Monroe.

INTERVENEN:

L'autor / L'amic anònim / Cor / Cor de dones / El vell amic / L'amic/ Industrials del cine.

Pensava, en pensar la problemàtica escenificació d'aquest oratori, un inicial ambient de llargues teles negres, interromput, de sobte, per la visió de l'habitació de Marilyn, el llit desordenat, el telèfon penjant, sense que es veiés l'actriu difunta, contrastant amb aquell negre primer el luxe o l'opulència inútil de mobles i ferros daurats [...]; i per tot arreu, projectades sobre diversos llocs de l'escenari, actituds, fragments de les pel.lícules de M.M., oposant, al text, o recolzant-lo, alguns dels seus nus o de les seues fotografies més provocatives; aquesta projecció aniria convulsament barallada amb passatges del seu enterrament, del seu nínxol i darrerament la figura emblemàtica de l'actriu, desaparegudes les figures escèniques, omplint-ho tot.  
 

ESCENA I

L'AUTOR: 
Ah fills de puta! 
Ah fills de la gran puta! 
Ah fills de puta! 
Nua, sobre el llit, jeia 
com l'havíeu volguda. 
Nua, ja morta,  
com l'havíeu volguda. 
Mireu-la encara: 
L'anca amable, rodona, 
la boca mig oberta. 
I més encara: 
els seus cabells es vessen 
com d'un or íntim, 
com una ala benigna, 
com una ala ja inútil. 
La mà, caiguda, 
agafava un telèfon: 
intentaria 
agafar-se a la vida 
-un fil només de vida. 
 

ESCENA II

L'AMIC ANÒNIM: 
Ah criatura! 
Has mort nua, volent-te 
d'alguna forma 
agafar la vida 
ah pueril, ah casta! 
No et contestaven. 
Ningú no fou a casa. 
Tu no podies 
esperar més: cridant-los, 
vares morir de sobte.

L'AUTOR: 
Ah criatura! 
Per ésser-ho més, fores 
sola aquell dia 
com altres dies, sola 
i completament nua.

L'AMI ANÒNIM: 
Sols el silenci 
us llevarà la cendra, 
el merescut dictamen 
darrer de fills de puta.

COR: 
Ah fills de puta! 
Tempteu, amb muda llengua, 
sabor del propi 
llavi que us sap a cendra. 
Haureu de callar sempre.

COR DE DONES: 
Ah criatura! 
Morta et veia més viva, 
oh destinada 
a alguna mort molt teua 
que tenaç et creixia.

COR GENERAL: 
Vénen i tenen  
sentiments solidaris, 
també de culpa. 
O ni tan sols venien. 
Però et sabien morta. 
 

ESCENA V

L'AUTOR: 
Mireu-la: encara 
surt d'aquell piscina, 
uns fotogrames, 
un darrer moment únic, 
amb la pell amarada.

L'AMIC: 
Sempre va riure; 
sempre es va riure, indòcil, 
conscient pense, 
d'aquesta estupidesa 
que anhelant la seguia. 
 

ESCENA VII

L'AUTOR: 
Ara t'evoque. Puges, 
noció de la vida, 
amargs graons de fusta. 
En va intentàvem  
retenir-te en alguna 
fotografia. 
Ara t'evoque. Fores, 
no canviant, sí plena 
noció de la vida. 
Mai no ho sabérem; 
i sols ens aturàvem 
mirant-te indignes. 
Un calendari, 
un full d'un calendari, 
després el buscaríem 
per descobrir-hi 
secrets d'un foc que puja 
i és una rosa: 
seria un destí ràpid, 
ah criatura! 
Ens és més fàcil 
resseguir en uns textos 
arnats enigmes 
que no en un calendari 
veure créixer la vida. 
 

ESCENA VIII

COR GENERAL: 
Vinguen i miren 
el cos perfecte, 
com una rosa encara 
rica d'una aigua secreta. 
Vinguen i miren 
els pits, les anques, 
l'entrecuix que estimaven, 
les llargues cuixes, 
la llum d'uns llavis. 
Vinguen i miren 
abans que arriben 
mans ràpides i expertes 
i l'encabesquen 
i se l'enduguen. 
Vinguen i miren, 
com a la fira, 
per darrera vegada, 
no un cos: aquella 
secreta flama. 
Vinguen i miren! 
 

ESCENA IX

INDUSTRIALS DEL CINE: 
Se li albirava 
un breu destí. Hi ha coses 
que determinen 
esgarrifances mudes. 
O en som culpables, 
i ara ens cobrim amb teles 
que no ens pertanyen 
per por d'una nuesa. 
 

ESCENA X

L'AUTOR: 
Hollywood, calla. 
Ja tens un altre mite; 
aquest, per sempre, 
et serà retret, Hollywood, 
ah clans dels poderosos.

COR: 
Ah clans dels poderosos! 
Cremeu l'agenda; 
hi ha noms que comprometen 
persones dignes, 
persones respectables. 
Cremeu papers, telèfons.

L'AUTOR: 
Tot és inútil. 
La mort més sola 
puja com un crepuscle, 
bandera arnada 
invencible per sempre. 
Ah Marilyn, ah Marilyn! 
Permet que deixe 
aquests mots aspres 
damunt la pedra. 
No unes pastilles, 
un verm encara incògnit, 
o un amor a la vida, 
fou qui et va vèncer. 
 

ESCENA XI

COR GENERAL: 
Marilyn torna, 
camina entre les putes 
movent les anques; 
amb exagerats llavis 
creua les avingudes. 
Marilyn torna, 
tornarà cada dia 
que ho necessite 
una persona trista, 
sobre un llit, desvalguda, 
Marilyn torna.